Publicació pòstuma.
Referents del títol:
Prometeu, Heràclit, el sufisme, Dant, L’ocell de foc de Strawinsky, La dansa del foc de Falla, Jung, que també inspirarà La psicoanàlisi del foc de Bacherlard, La columna de foc de Gabriel Alomar.
Referents poètics:
Exaltada i transgressora assimilació de models del tot diversos. Barrocs castellans (Góngora), F. Vicenç Garcia, Neopopulisme, Rilke, Postsimbolisme, Costa i Llobera, Alcover, Escola Mallorquina (Miquel Ferrà), Noucentisme, Avantguardisme, Surrealisme, Generació del 27 (Lorca, Salinas i Alberti) i poesia pura (Valéry, Guillén i Riba).
Dues passions: la comprensió de la realitat i l’art a través dels misteris del llenguatge.
Joc, harmonia i lluita de contraris. El foc com a referent essencial. El món com a tensió.Poeta en els
límits de si mateix. Poesia com a transformació i
ascesi.
Tres parts:
Fira encesa, la vida juganera, lleugera, exterior, paròdica.
Rosa secreta, l’amor, l’enyor, el record.
Arbre de flames, títol bíblic i lul·lià, el jo transcendent, el fet
poètic, l’incendi devastador.
Rosselló, premonitori?
Poesia:
“viuré l’hora impura de les aspres angúnies mudes, amb la por de morir tot sol en el carrer.”
Del poema “Ronda amb fantasmes”
“Inútil desesper del vespre! L’alba s’acosta ja amb l’espasa, i l’ardor temerari que m’encén allunya les estrelles.”
Del poema “En la meva mort”
Vida
El 5 de gener de 1938, Rosselló mor, sol, al Brull.
“Morí a l’endemà, a mitja tarda, sol, sense coneixement.”
De la carta de Salvador Espriu a Marià Manent 13 de gener de 1938
