La vida de Rosselló no s’entén sense explicar com i què hi va viure a la Residència d’estudiants de Catalunya, actual Col·legi Major Universitari Ramon Llull. Aquí va ser on va començar la seva etapa universitària. Es va trobar una Residència acabada d’estrenar, és a dir que es podria dir que estava humanament per construir. Aquí va tenir l’ocasió de coincidir i conèixer als que serien alguns dels seus amics i va perfilar la seva personalitat. També va començar la seva etapa com a poeta i escriptor sent becari de la biblioteca de la mateixa Residència i impulsant les edicions de la Residència d’estudiants de Catalunya. Aquesta col·lecció de poesia que portà a la llum el 1937 Primer desenllaç de Joan Vinyoli i L’aventura fràgil de Joan Teixidor i el 1938 les Versions de l’anglès de Marià Manent. La Imitació del foc de Rosselló-Pòrcel va publicar-s’hi pòstumament amb pròleg de Salvador Espriu.
Va entrar a la Residència l’any 1930 i hi va estar vinculat fins a la seva mort, l’any 1938. Va accedir-hi amb una beca de la Diputació Provincial de Balears amb la condició de tenir cura de la biblioteca. Qui dirigia la Residència d’Estudiants era en Miquel Ferrà, poeta de l’Escola Mallorquina, deixeble predilecte de Miquel Costa i Llobera i successor de Joan Alcover. Ferrà, protector i inspirador de Rosselló, ja ha estat el director de la primera Residència d’Estudiants de Catalunya, fundada els anys de la Mancomunitat, que va funcionar de 1921 a 1930 inspirada en la Residencia de Estudiantes de Madrid, on Ferrà havia preparat les oposicions d’arxiver el curs 1910-1911.
Altres residents, Gabriel Fuster Mayans, Gafim, (1930-33), Pierre Vilar, historiador (1931-32), Ferenc Olivér Brachfeld, psicòleg (1931-33) van coincidir també amb Rosselló durant aquests anys.
Josep Romeu, també resident, que serà poeta i crític, li presentà el poeta Joan Llacuna, i diu: “No he presenciat mai un primer contacte i una primera coneixença humana tan fervorosos”.
Altres amistats a la Residència van ser la doctora Pallicé i Eduard Valentí Fiol, humanista, professor de llatí a la Universitat Autònoma i catedràtic a l’Institut-Escola Ausiàs March.
Interès per l’ensenyament
Rosselló-Pòrcel va ser el primer secretari de l’Oficina d’Informació Internacional de l’IASUEC (responsable de la gestió de la Residència), entitat formada per Antoni Maria Sbert l’any 1933, també director de la Residència el curs 1936-37.
Rosselló, volia col·laborar en la creació d’una Residència-Escola de segon ensenyament i va ser professor de l’Institut-Escola Pi i Maragall.
Últims mesos
Al desembre del 1937 Amàlia Tineo l’acompanya al metge, el doctor Reventós, que li comenta confidencialment: “Aquest xicot és mort”. Té granúlia, un tipus de tuberculosi als dos pulmons. Al cap de poc, al gener del 1938, en tenen cura Eduard Valentí Fiol i la doctora Pallicé, que en veu la gravetat extrema i juntament amb Amàlia Tineo el porten, amb una ambulància facilitada per la Generalitat, al sanatori del Brull, al Montseny. Hi mor el 5 de gener de 1938.
Eduard Valentí, Amàlia Tineo i Salvador Espriu vetllen el poeta mort tota la nit.
Després de la mort
OCTUBRE 1938
L’octubre del 1938 es distribueix el llibre Imitació del foc dedicat a Salvador Espriu. Va ser una publicació pòstuma a càrrec de les Edicions de la Residència d’Estudiants. Se’n van fer 25 exemplars numerats –el número 1 és propietat de la Residència– i 500 sense numerar. Amb proemis de Antoni M. Sbert, Gabriel Alomar i Carles Riba. Va ser tirada a la impremta Joan Sallent, sucursal de Sabadell. Entre els cognoms hi apareix el guionet: Rosselló-Pòrcel.
